Marcel Riesz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1886 Győr (Hongria) |
| Mort | 4 setembre 1969 (82 anys) Lund (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri de Norra, Kvarter:022 Gravplats:0492-U, 01022 0492-U 55° 42′ 57″ N, 13° 11′ 29″ E / 55.71589°N,13.19139°E |
| Formació | Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1904–1907) |
| Tesi acadèmica | Összegezhető trigonometrikus sorok és összegezhető hatványsorok (1907 ) |
| Director de tesi | Lipót Fejér |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica i anàlisi funcional |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Maryland (1957–1958) Universitat de Lund (1926–1952) Universitat d'Estocolm (1911–1926) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Harald Cramér, Otto Frostman, Lars Gårding, Einar Hille, Lars Hörmander i Ragnar Berwald |
| Família | |
| Fills | Margit Ingrid Riesz-Pleijel |
| Pares | Ignácz Riesz |
| Germans | Frigyes Riesz |
| Parents | Åke Pleijel, gendre |
Marcel Riesz (Győr, 16 de novembre de 1886 - Lund, 4 de setembre de 1969) va ser un matemàtic suec d'origen hongarès.
Vida i Obra
[modifica]Riesz no va haver de batallar amb el seu pare per poder estudiar per professor de matemàtiques com ho havia fet el seu germà gran Frederic.[1] El 1904, després de guanyar el premi de matemàtiques Loránd Eötvös, va ingressar a la universitat de Budapest, en la qual es va doctorar el 1907 sota la direcció de Lipót Fejér. El 1908 va participar en el Congrés Internacional de Matemàtics de Roma, on probablement va conèixer Mittag-Leffler, amb qui va mantenir correspondència els anys següents sobre el mètodes de sumar les sèries de Taylor.[2] El curs 1910-1911 va estar amb el seu germà a París, mentre treballava i estudiava a la biblioteca de la Sorbona.[1]
El 1911 va ser invitat per Mittag-Leffler a donar classes a la universitat d'Estocolm.[3] Va aprendre suec amb rapidesa i va ser força actiu en l'ambient matemàtic d'Estocolm.[4] El 1925 va ser candidat del concurs de professor de matemàtiques de la universitat d'Estocolm, però va sortir escollit Torsten Carleman. Per aquest motiu va optar, l'any següent, per la plaça a la universitat de Lund, que va aconseguir i en la qual va restar fins a la seva jubilació el 1952. Durant els seus anys a Lund va coincidir amb el matemàtic i pintor Nils Zeilon.[5]
Després de retirar-se a Lund, es va traslladar als Estats Units on va ser professor visitant a diverses universitats com Princeton, Stanford, Maryland o Indiana.[6] D'especial interès van ser les seves classes a Maryland en les quals va desenvolupar les seves idees sobre l'equació de Dirac l'àlgebra de Clifford.[7] La primavera de 1960 va caure malalt i una de les seves filles el va acompanyar en el seu viatge de retorn a Lund, on va viure la resta de la seva vida.[8]
Els treballs més importants de Riesz versen sobre les sèries de potències[9][10] i mètodes de sumabilitat,[11] sèries de Dirichlet[12] i mitjana de Riesz, anàlisi funcional i problema del moment,[13] desigualtat de Bernstein,[14] hipòtesi de Riemann,[15] teorema de F i M Riesz (amb el seu germà),[15] i, a partir de la seva marxa de Lund, la teoria potencial i l'equació d'ona i la teoria de la relativitat (incloent l'equació de Dirac, com ja s'ha dit).[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Horvath, 1982, p. 83.
- ↑ Gårding, 1970, p. I.
- ↑ Peetre, 1988, p. 2.
- ↑ Gårding, 1970, p. VIII-IX.
- ↑ Peetre, 1988, p. 3.
- ↑ Frank, 2009, p. 165.
- ↑ Peetre, 1988, p. 7.
- ↑ Horvath, 1982, p. 84.
- ↑ Horvath, 1982, p. 92.
- ↑ Forelli, 1963, p. 369 i ss.
- ↑ Móricz, 2006, p. 36.
- ↑ Horvath, 1982, p. 96.
- ↑ Kjeldsen, 1993, p. 42-43.
- ↑ Horvath, 1983, p. 1.
- ↑ 15,0 15,1 Horvath, 1983, p. 11.
- ↑ Gårding, 1970, p. V.
Bibliografia
[modifica]- Forelli, Frank «The Marcel Riesz theorem on conjugate functions» (en anglès). Transactions of the American Mathematical Society, Vol. 106, 1963, pàg. 369-390. DOI: 10.1090/S0002-9947-1963-0147827-3. ISSN: 0002-9947.
- Frank, Tibor. Double Exile (en anglès). Peter Lang, 2009. ISBN 978-3-03911-331-6.
- Gårding, Lars «Marcel Riesz in memoriam» (en anglès). Acta Mathematica, Vol. 124, 1970, pàg. I-XI. DOI: 10.1007/BF02394565. ISSN: 0001-5962.
- Horvath, Jean «L'œuvre mathématique de Marcel Riesz I» (en francès). Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques, Vol. 3, 1982, pàg. 83-121. ISSN: 0767-7421.
- Horvath, Jean «L'œuvre mathématique de Marcel Riesz II» (en francès). Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques, Vol. 4, 1983, pàg. 1-59. ISSN: 0767-7421.
- Kjeldsen, Tinne Hoff «The Early History of the Moment Problem» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 20, Num. 1, 1993, pàg. 19-44. DOI: 10.1006/hmat.1993.1004. ISSN: 0315-0860.
- Móricz, Ferenc. «Constructive Function Theory: Orthogonal Series». A: János Horváth (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 29-54. ISBN 3-540-28945-3.
- Peetre, Jaak. «Marcel Riesz in Lund». A: Michael Cwikel, Jaak Peetre, Yoram Sagher, Hans E. Wallin (eds.). Function Spaces and Applications (en anglès). Springer, 1988. ISBN 978-3-540-18905-3.
- Riesz, Marcel. Lars Gårding, Lars Hörmander (eds.). Collected Works (en anglès). Springer, 1988. ISBN 3-540-18115-6.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marcel Riesz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Horváth, John. «Riesz, Marcel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 juliol 2020]. (anglès)
- Gårding, Lars. «Marcel Riesz». Riksarkivet - Svenskt biografiskt lexikon, 2000. [Consulta: 12 juliol 2020]. (suec)
- «Marcel Riesz». MATE pristem - Universitat Bocconi. [Consulta: 11 juliol 2020]. (italià)